Resposta a Juan Carlos I

RESPOSTA

Desactiva els comentaris

CONCERT ECONÒMIC NEGOCIAT PER ESCLAUS?

Desactiva els comentaris

SR. MONTILLA: CATALUNYA NO ÉS EL VOSTRE “CORTIJO”

http://img576.imageshack.us/img576/4267/24042010183936.jpg

Desactiva els comentaris

Artur Mas té sentit polític

Desactiva els comentaris

ESCLAUS!!!

Desactiva els comentaris

ARTUR MAS: NO ESCOLTEU A JORDI PUJOL?

Desactiva els comentaris

Per què Pujol tem l’independentisme?

El president assegura que no té arguments per oposar-se a
l’independentisme

Diu que la idea de reformar Espanya
s’ha trencat

     

Premin sobre la imatge per ampliar-la

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/197814-per-que-pujol-tem-lindependentisme.html 

Desactiva els comentaris

EL VICENSVIVISME HA FRACASSAT (Publicat a “El Vallenc 23 de Juny de 2010″)

Des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra del nostre arc parlamentari, fan tots llàstima. La paraula exacte és: fàstic. Repugnen! Tenim una classe política envilida i subornada per l’atrotinat “imperio español”, car deuen els seus càrrecs, no pas al sacrifici o els vots dels catalans sinó a la seva vocació de “botiflers”. O encara hi ha algú que pensi, sincerament, que això és una democràcia? La ingènua minoria de catalans que votà l’estatut, encara no s’ha adonat que els espanyols l’estan fent servir de paper de wàter? De fet, encara, se’ns pot humiliar més! Com? Si al final passa la censura: Acceptant la tifa que en surti! Llavors, veurem cofois els nostres “esclaus” amb càrrec i galtes de ciment armat, explicar-nos la molta “mà esquerra” que gasten, l’alt sentit del seu “pactisme” i el molt “seny” que destil·len!!!.Tanmateix, per a poder colar l’estil de l’esclau acoquinat com l’art sublim del maquiavelisme polític, els calia una coartada i, aquesta, els la hi facilità  Vicens Vives amb la tronada teoria del “seny i la rauxa”, del “pactisme”, del “poble de pas”… Així, entomar-les totes, abaixar el cap, callar o parlar baixet, és signe de “seny”. Per contra, rebel·lar-se, plantar clara o exigir allò que és teu és la “rauxa o bogeria” (Llegeixi’s el meu llibre “Converses amb Carles M. Espinalt”).Amb aquests raonaments tan fets a mida per a justificar la traïció i, alhora, no crear-los cap càrrec de consciència, es vengueren l’esforç, la dignitat, la lluita, les llàgrimes, la sang… d’aquells catalans que, amb voluntat ferotge plantaren cara al règim nazi perquè quan aquest finís, Catalunya pogués renàixer immaculada! Mai tant sacrifici fou baratat a tan baix preu!.On són les indemnitzacions de guerra que, pel cap baix, ens deuen italians, alemanys i espanyols? On és el nostre judici de Nuremberg? Emparats, com deia, per les bajanades vicensvivistes que justificaven qualsevol ignomínia en nom del “seny”, del “pactisme” o de la “mà esquerra”, varen malversar el prestigi aconseguit al llarg de quatre dècades per un capital humà altruista, idealista, valent, intel·ligent i patriota! A canvi de què? Amb l’estil i teories vicensvivistes que han aconseguit exactament en trenta anys? Breu: ens deixen un país arruïnat, hipotecat fins al moll dels ossos, amb els catalans desenganyats, desil·lusionats, cansats, acomplexats, esporuguits fins al punt de no respirar per a no fer soroll, ple de drogats, alcohòlics i ludòpates, amb un nombre al·lucinant de malalts mentals, produïts –en bona part—pel règim terrorista que, ara i adés, patim! Amb una cultura a punt de l’extinció i envaït d’espanyols, prostitució, covards, lladres i mafiosos d’arreu del món. Sense oblidar els degenerats que miccionen pels nostres carrers i places. Amb un fracàs escolar que només es comprèn per l’acció permanent de voler podrir la nostra joventut, única fórmula de convertir la seva butaca en vitalícia! En fi, la tifa és tan gran, que malgrat l’intent d’amagar-la sempre sobreïx per algun costat o per tots alhora!.I, malgrat el panorama desolador –prova evident del fracàs de les teories vicensvivistes–, no manquen barruts que ens recomanen tornar a llegir “Notícia de Catalunya” de Vicens Vives (Avui 16-6-10). Volen reconduir la “rauxa” independentista que viu Catalunya cap a posicions “assenyades”, com és seguir perpetuant, fins a la total desaparició de Catalunya, la colonització i el robatori que patim!.Sigui com sigui, l’únic cos teòric nascut durant la segona meitat del segle XX com a rèplica al vicensvivista, fou el que forjà el Prof. Carles M. Espinalt  i que, a la pràctica, aquest sí, s’ha demostrat absolutament encertat! Així, des de l’autoritat moral i política que em confereix ésser deixeble del Prof. Espinalt, puc dir-vos, que és urgent que el Parlament de Catalunya, en un acte públic de contrició, convoqui amb urgència una sessió extraordinària per a fer arribar al Poble de Catalunya un discurs solemne, que poc més o menys, hauria de dir: “CATALANS!!!Creguérem de bona fe, després d’aquells quaranta anys de dictadura nazi, que Espanya ens acolliria en el seu sí com a iguals i no pas com a esclaus! Vàrem acceptar l’hereu –Juan Carlos I—que aquell assassí ens imposà, com a prova de la nostra bona voluntat. Per a millor entendre’ns, ens hem fet perdonar una i manta vegades el “delicte” d’ésser catalans. També arremetérem i, àdhuc, ens avergonyirem de la decisió dels nostres avis d’agafar les armes per a defensar la nostra Pàtria, bo i oblidant que així ho han manat sempre les nostres lleis! Vàrem, doncs, criticar-los gratuïtament, sense valorar amb eficàcia i precisió el verí, l’odi i l’enveja que amaga la voluntat genocida de l’atrotinat “imperio” que ens colonitza. Ara, però, hem arribat a un carreró sense sortida, perquè sens dubte ens ha mancat valentia i fe en Catalunya. Accedírem als càrrecs amb una moral de derrota aclaparadora i amb la mentalitat i l’estil dels esclaus, practicant una política de volada gallinàcia que ha conduït la nostra  Pàtria  a l’abisme. Reconeixem, doncs, públicament els nostres errors, les nostres pors i la nostra incapacitat, i com a prova de la sinceritat de les nostres paraules, retornarem a les arques del comú els diners dels que ens hem apropiat indegudament, que d’inici, han de servir per a organitzar el Plebiscit per la Independència de Catalunya, que des de l’any 1989 ve reclamant el traspassat Carles M. Espinalt, insignes personalitats del país, entitats, ajuntaments i, tot just ara després de vint-i-un anys, es comencen a concretar en forma de tímides consultes (referèndums).Sabem que no podem esborrar el camí fet, però, si “rectificar és de savis”, accepteu aquest “gest solemne” i comencem a construir la nostra democràtica i pacífica incorporació a Europa, esdevenint, amb el vostre suport i la vostra voluntat expressada lliurement en un Plebiscit, un estat Independent!!!”.Val a dir, que si no el fan exactament així, no ens enfadarem, però, s’hauria d’apropar bastant… I, tanmateix, després d’un discurs així, qui no correria a votar-los? Volen salvar, sense fer tupinada,  l’aclaparadora abstenció que es prepara? Doncs, ja saben el que els cal fer i, a nosaltres, el que ens cal exigir! Sortir del fracàs és possible, però, no pas amb les receptes vicensvivistes que ens fan més esclaus, s’hi cap, sinó amb les espinaltianes que ens volen amos del nostre destí!.

ENCARNA PARREÑO

Presidenta del Partit Espinaltià / Deixeble del prof. Carles M. Espinalt / Tècnic en Psicoestètica Directiva 

 

Desactiva els comentaris

Revistes publicades pel “Partit Espinaltià” 1998/1999

Desactiva els comentaris

SELECCIÓ D’ARTICLES 1999/2010

 

 

Desactiva els comentaris